Tazmalt: rencontres litteraires

Bouillon de culture avec des hommes de lettres

tasekla deg Tazmalt

Djamal Arezki, Oulebsir Rachid

 
 

lecture.jpg               (Par A.G). C’est à un véritable bouillon de culture auquel Tazmalt a droit pendant ces ferventes veillées du mois de Ramadhan. De nombreux intellectuels à la rescousse d’une culture plutôt vivotante se sont relayés durant ce mois de Ramadhan pour animer des cafés littéraires au niveau de la bibliothèque de la ville de Tazmalt. En plus de quelques activités culturelles abritées par le centre culturel dont la présentation de pièces théâtrales, ces hommes de lettres fort connus dans la région se sont relayés pour animer des conférences sur divers thèmes. Il s’agit entre autres des écrivains Rachid Oulebsir, Djamel Arezki, du poète Malek Houd.

               Rachid Oulebsir, auteur de «Les derniers Kabyles» aux éditions Tira, est diplômé en sciences économiques de l’Université de la Sorbonne dispense, depuis l’avènement du mois sacré, des conférences sur l’oléiculture et le devenir de cette filiale non sans mettre en exergue la menace de la pollution à grande échelle qui menace l’oued Sahel et les ressources hydriques dont la nappe phréatique de la Soummam à cause de l’infiltration des hydrocarbures nés d’une fuite importante de pétrole survenue à Beni Mansour en 2008. L’écrivain a un parcours honorable dans l’éducation nationale puisqu’il a fait une retentissante carrière en tant que PES avant d’être récemment nominé chef du personnel au niveau de l’Académie de Béjaïa. On le connaît aussi pour ses contributions prolifiques dans le défunt journal Le Matin.

               De son côté, Djamel Arezki, inspecteur de langue française et professeur de Tamazight à l’Université de Bouira se plaît lui, en tant que pédagogue modeste mais de talent, à animer des conférences sur l’éducation nationale. Avec son franc parler, l’écrivain d’expression amazigh aime aussi tenir le public en haleine et discuter de langue ancestrale tant sur le plan historique que linguistique.

               Malek Houd, un personnage non moins connu, a ébloui, pour sa part, le public Tazmaltais à chaque fois qu’il se produisait sur scène. Son credo ? La poésie d’expression kabyle. Le poète ne trouve aucune peine à séduire ceux qui viennent savourer ses vers enchanteurs. Pour une fois dans l’année, cette fratrie d’hommes de lettres alternent leurs interventions pour faire revivre un peu la culture et aider les gens à vaincre le spleen culturel habituel et la morosité des rudes journées ramadanesques.

Une réponse à Tazmalt: rencontres litteraires

  1. akli dit :

    Teγzi n tudert tessawaḍ Bab-is ayen i d- yedder, ayen iwala yettuγal-as am win yeqqes uzrem, yettagad ula d aseγwen. Dayen i yettrebbin deg-s tamuγli meẓẓiyen i kra n win yugar di leεmer ad tafeḍ yesseḥbibir tettecbibir γef wayen yebγun yili-d. Qqaren, win yeddren tudert-is ulayγer yeqqules γer tudert n wayeḍ myal akud s tarwa-s, myal tarwa s tmuγli-s, yal tamuγli s wallalen-is. Gar umeẓyan d umeqran akud yettaf iman-is yettaḍsa yeqqar: wali tura wihin yugad teγzi n tudert, wihin yeqqar awah a teγzi n tudert maca γas tudert tesdukel-iten, tamuγli tebḍa-ten, yal yiwen anida ijebbed. Netta akken bγun jebden i tudert ur ffiγen ara.Mgaraden amek ara idiren, d acu n tudert ara idiren. Netta limer d lebγi yal wa ad yidir i wayeḍ, s wayeḍ. Temẓi di temγer, temγer di temẓi mi ara dduklent ad d-fkent tamuγli n yimmal ara d- yezgen i kra n win yeddren, maca i sin d yid-sen tidet ẓẓayet, yuεer leḥsab i tifin…

    Asekkir 1

    Asayes 1

    Bujemεa-Akli

    (S uẓawan n Zerruq Ɛellawa d tezlit: i win i nekren laṣel-is, Bujemɛa d wakli di tejmaɛt cennun,

    ceṭṭḥen sekren rrhi).

    Terwi tebberwi

    Yegguma ad d-ibin yixef-is

    Terwi tebberwi

    Ur teεqil faḍma argaz-is

    Mi nebɣa ad nruḥ

    Lbiza ulac

    Mi nebɣa ad neqqim

    Ixeddim ulac

    Ahya a ssi Ḥmadac

    ahya a ssi Ḥmadac

    (Cennun-tt s uẓawan n tezlitt n Dda Sliman εazem s terwi

    tebberwi, Kra kan ibedd wakli yenna i Bujemεa)

    Akli: Araju, araju

    (Bujemεa yeḥbes yettgni, yuɣal icennu isefra-ya s uẓawan n sliman cabi. taqaεet tḥma ɣlin di ccna d ccḍeḥ ur uḥtamen yessaweḍ-d Dda weεli)

    Asayes 2

    Bujemεa, Akli, Dda weεli

    Dda weεli: (s reffu) Alammi d tura i tgerrez, alammid tura i twenneε. Di leεnaya-nnwen ma ur d iyi-d-tennim anida i terram ulawen-nnwen?

    Akli: (s wesmessxer) D acu ara k-iniɣ a Dda Weεli ğğiɣ-t di tama taẓelmaṭ ur uḥtameɣ alammi i t-id-ufiɣ di tama tayeffust.

    Bujemɛa: (s taḍsa) Kečč meqqar d abeddel i ebeddel amkan, wama nekk-i susem kan aniwa ara k-yeḥkun

    Dda weɛli: (yebda yettfiq) D acu ara d-sbeεzeqeḍ akka diγen keččini?

    Bujemεa: D acu-t w assen, izad fell-i lehlak; ruḥeɣ ar umejjay.ur ttuḥtameɣ alammi i yufiɣ isedda-yi-t-id di tewriqt-nni i d iyi-d-yefka, yenna-k ul inek yeεya, ilaq ad t-id-εiwdeḍ

    Akli d Bujemεa fnanxen d taḍsa d askeεkeε

    Dda weεli izad wayen izaden deg-s deg zεaf.

    Akli: Attah liḥal n wulawen-nneɣ a Dda weεli.

    Dda weεli:(yeqber) Akka iyi-d-tettbanem akka, waqila testufam.

    Bujemεa: Ma d ssbeḥ ur nxeddem ara, ma d tameddit ur nesεa ara cɣel,tella kra n lxedma a Dda weεli?

    Dda weεli: (s usemẓi) D kunwi ara yxedmen! ad d-isel Rebbi ad yeččeḥ, kunwi ur txeddmem ur tettağam win ara yxedmen.Yefka-yawen Rebbi ala ccḍeḥ d rdiḥ

    Akli: Akka i d-aɣ-d-tettwalim, akka i d-awen Yeḥsab Rebbi. nekkni yefka-yaɣ ala ccḍeḥ d rdiḥ, i kunwi d acu i txedmem, d acu i d-tessulim?

    Dda weεli: Ih…wi, ɣur-wen azref, meẓẓi-yit ur d-tecfim ara,limer teẓram s anisa i d-nɛedda alammi i wen-tt-id-nessaweḍ ass-a ɣer da.

    Akli : (s uberri) Ur walaɣ ara d acu i aɣ-d-sawḍem.

    Dda weεli: (s zεaf) Qessmeγ-k s Rebbi am wezrem ma ur tbuεdeḍ fell-i, lxersum eğğ tisuqqas-ik γur-k.

    Bujemɛa: (yekka-d gar-asen s ssyasa, yeṭṭef-d Dda weεli deg ufus) Ahya a Dda Weɛli atan waqila tsehleḍ i useḥmu.

    Dda weεli: (yerra-d nnehta s nndama) Ah…; aniwa ara d-yerren iḍelli d ass-a wammag

    Akli: Ah; iεerq-ak neɣ tεegzeḍ ad t-id kemleḍ. wammag; ad teqεed ur tettmal.

    Dda weεli: Wammag ad teglu s uqerruy-ik.

    Bujema: ( s ddaw tuγmest ) Akka tegla s uqerruy-ik Kečč-ini.

    Akli: A mačči d annecten, ini-as: « ma yella kra i teğğa ɣas ad tezzi ad t-kemmel.Nekkni aqel-aɣ: wa icab, wa iεab, wa yedda d imejdab

    Dda weεli: Teččam nneεma ur d tuğiwem: taεrurt telsa, taεebbuṭ terwa, tekkrem-d kan tufam-tt-id tewwa

    (Bujemεa yesferfed i tɣeggaṭ-is

    am akken yeɣli- yas userwal)

    Akli: Aya d tidet, nekker-d kan, nufa-d iman-nneɣ

    newwa.

    Bujemεa: Tewwa, neγ theyya, am nettat am nekkni newwa. twalam ma ad nkemmel akka i tt-id-newwi atan ad tnessiweḍ ɣer wanida ur tt-id-ttaran ara ula d wid ara d-yekkren azekka.

    Dda weεli: D acu i d ixef-is ihi?

    Akli: D acu i d ixef-is?

    (Yettruḥ yettuɣal, yettxemmim)

    Dda weεli: Uɣalen imeksawen txemmimen.

    (Bujemɛa atan d ihin ata da, yettxemmim.

    Teɣli-d tsusmi).

    Akli Tamazirt

    yettkemmil

Répondre

Entrez vos coordonnées ci-dessous ou cliquez sur une icône pour vous connecter:

Logo WordPress.com

Vous commentez à l'aide de votre compte WordPress.com. Déconnexion / Changer )

Twitter picture

Vous commentez à l'aide de votre compte Twitter. Déconnexion / Changer )

Photo Facebook

Vous commentez à l'aide de votre compte Facebook. Déconnexion / Changer )

Connexion à %s